Francisco Romero

Hi ha tot un paquet de propostes que plantegem a continuació i que haurien de ser fruit d’un debat intern per extreure’n el posicionament que com a PSC de Vilafranca tenim davant d’un fet tant preocupant en el dia a dia de tantes famílies. Aquest seguit de propostes s’haurien d’anar encaixant en les diferents polítiques en les que l’Ajuntament de Vilafranca sí que té competències.

- Política social:

· Promoure la creació de noves empreses “tutelades” socials(en forma de cooperatives) bé sigui per promoure serveis que la pròpia ciutat no promou que generin llocs de treball.
· Creació d’una borsa d’ajuts extraordinaris.
· Oferir una solució laboral per als col•lectius de risc.

- Política fiscal:

· Congelació dels impostos i taxes municipals.

· Bonificacions, en aquells tributs que ho permetin:

        o Bonificar aquelles persones en situació d’atur que s’hagin quedat sense prestació o aquelles situacions de    famílies amb algun membre a l’atur on els ingressos de la unitat familiar no arribin als barems mínims. Així aplicaríem aquestes bonificacions tant als preus públics dels serveis municipals (llars d’infants, complex aquàtic, l’escola de música, …) com als principals impostos i taxes (vehicles, escombraries i IBI).
       o Bonificar la creació de llocs de treball en l’impost d’activitats econòmiques.

- Política de formació/ocupació:

· Plans d’ocupació: aquesta fórmula permet la contractació directa per part de l’ajuntament i compagina la contractació amb la formació.
· Sol•licitud de nous plans d’ocupació que s’adaptin a la demanda actual.
· Una nova política social basada en la formació.

 
- Política de creació d’empreses:

·  És tant important en un territori que no es destrueixi ocupació com que se’n generi de nova. La creació de noves empreses, de nova activitat resulta sempre un element cabdal en la vitalitat econòmica d’una comunitat, però és especialment important en moments com l’actual.

· Essent important, no és suficient que existeixin estructures de suport  (formació, assessorament, vivers d’empreses)als emprenedors en un municipi.
- Política de promoció de la ciutat:

· Aquest és també un àmbit clau en el desenvolupament econòmic del municipi. Tant pel que fa a la capacitat “d’atracció” del municipi (atracció d’empreses, d’esdeveniments, de persones …) com a la seva capacitat de “posicionar-se” ( posicionar a nivell nacional i internacional els  “productes” de la ciutat, (siguin culturals, turístics, paisatgístics, gastronòmics, etc.)

· Aliniar l’estratègia de promoció de la ciutat amb l’objectiu de generar més i millor ocupació, donarà segur uns bons resultats a mig termini.
- Estímul a l’esperit emprenedor:

· Treball des del sistema educatiu pel desenvolupament de la cultura emprenedora.

· Contribuir a la creació de noves empreses en nous sectors (medi ambient, cultura, serveis a les persones…..) generant programes des del mateix ajuntament.

· Eficiència i competitivitat en la gestió municipal: fer “fàcil” la creació de noves empreses en el municipi: en forma de finestreta única, d’informació àgil i clara, de revisar el sistema fiscal municipal, no tant, o no només en el que representa de tributació sinó sobretot en els temps d’espera dels contribuents.

· Potenciar la cooperació públic- privada; en forma de convenis de col•laboració per optimitzar el màxim nombre de recursos possibles.

· Buscar fórmules imaginatives (i en col•laboració amb entitats del municipi) en forma de capital risc, de propiciar els microcrèdits…… de forma que la creació de noves empreses sigui també una oportunitat per a tothom.
- Política d’aliances amb els agents socials i econòmics:

· Malgrat l’ajuntament tingui marge de maniobra en l’actuació dins del municipi, és un agent més. És per això que resulta del tot necessari impulsar una política d’aliances estratègiques entre diferents agents que permetin avançar cap a la solució de problemes que afecten a molts.
En aquest moment és del tot imprescindible crear una aliança estratègica per donar solució al moment actual. La TAULA CONTRA LA CRISI, que aplegui els principals agents socials i econòmics del municipi, necessita crear-se amb urgència.
- Política urbanística:

· Incentivar l’oferta de sòl industrial. El “dibuix” d’una ciutat repercuteix i molt en l’activitat econòmica que s’hi acaba instal•lant i desenvolupant. L’existència o no de sòl industrial, la tipologia d’aquest sol, la dimensió de la seva parcel•lació, les zones comercials, les condicions d’edificació, l’agilitat en els tràmits, el preu del sòl,……. són aspectes que perfilen, no només el seu aspecte físic sinó també el seu dinamisme. Els plans generals ensenyen com vol ser la ciutat, com vol integrar-se amb el seu entorn, com vol respectar-lo, com vol créixer o si vol fer-ho, ho diu tot.
La majoria de qüestions que tenen relació amb el desenvolupament econòmic no són possibles si no existeix sòl suficient, urbanitzat i per als usos adequats en cada moment, i a més a un preu raonable.
És necessari saber i que la ciutadania sàpiga quines infraestructures es pensen planificar i executar en els propers anys i com es preveu finançar-ho.

- Política d’innovació:

· La política d’innovació d’una ajuntament val tant per a la pròpia gestió i funcionament, com a entitat generadora de serveis, com al fet de propiciar entre les empreses locals aquest principi tant necessari i poc treballat a nivell de les administracions locals. Aquí el seu paper de lideratge constitueix una eina a desenvolupar.