Francisco Romero

La nova residència pública amb pisos tutelats per a la gent gran al barri del Poble Nou no es pot aturar
Ja han passat sis mesos des del canvi de govern a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès després de la moció de censura. Aquesta etapa ha significat la paràlisi dels principals projectes endegats en l’etapa socialista els quals tenen a veure amb un model de vila que aposta per l’ampliació dels serveis públics i per la transformació dels barris per millorar el benestar, la qualitat de vida i la igualtat d’oportunitats dels ciutadans i ciutadanes.
Un dels projectes més emblemàtics endegats en la darrera etapa socialista al govern municipal és la nova residència pública amb pisos tutelats per a la gent gran al barri del Poble Nou. Concretament parlem de l’antiga estació enològica i seu de l’INCAVI, situada als carrers Amàlia Soler i Cal Bolet. Aquest equipament és l’únic espai públic que ens queda al centre de la vila i reuneix totes les característiques perquè es reservi com a equipament per a la gent gran:
1. Es tracta d’un espai amb pràcticament 4. 800 m2 útils que es podrien distribuir en soterrani, planta baixa i tres plantes, per encabir el programa. Això no treu que es pogués, fins i tot, a través d’una modificació del pla general ampliar encara més l’espai útil. Disposa també d’una zona verda adjunta que pot complementar la utilització que se li pot donar com a espai per a la gent gran.
2. La seva situació, fent xamfrà entre el carrer Cal Bolet i el carrer Amàlia Soler, permet fer dues entrades ben diferenciades, una per accedir als pisos tutelats i una altra a la residència, si així el programa ho requerís.
3. Finalment, es tracta d’un equipament cèntric, tocant al barri del centre, qüestió que és molt important si parlem de gent gran, i és l’únic equipament amb aquesta excel•lent ubicació que ens queda per poder dotar-nos de més serveis públics.
Aquest model d’equipament mixt de pisos tutelats i residència s’ha fet en altres municipis i, en tots ells, ha donat resposta a una necessitat de la societat actual. Els pisos tutelats permeten gaudir d’un espai amb serveis compartits i amb atenció professional compartida fins que la persona no pot ser autònoma i té una gran dependència. Quan arriba aquest moment, la persona gran deixa el pis tutelat i s’incorpora a la plaça de residència pública. En els casos on la persona ja no té autonomia i té ja una dependència molt alta en el seu dia a dia, l’itinerari passa necessàriament per la residència.
Estem parlant d’uns serveis públics necessaris en aquests moments en què la societat té una taxa d’envelliment molt alta per afrontar aquesta darrera etapa de la nostra vida amb qualitat. La poca oferta de places de residència pública a Vilafranca i la bona situació d’aquest edifici van fer que el grup socialista posés en el seu programa aquest projecte. Cal dir també que l’oferta de pisos tutelats a Vilafranca és molt escassa i per això també valia la pena incorporar aquesta possibilitat. Així, l’any 2008, i d’acord amb altres grups municipals, es va encarregar el projecte urbanístic per fer possible aquest equipament. L’objectiu era disposar d’un projecte urbanístic i d’un estudi de viabilitat econòmica i de gestió per iniciar tot el procés de negociació i acord amb totes les administracions públiques que hauran d’intervenir per fer realitat aquest equipament.
Existeixen altres experiències d’aquests serveis en altres municipis. Fins i tot, la suma de situar pisos tutelats i places públiques de residència ha ajudat en el finançament d’aquest tipus d’equipaments. Els mateixos lloguers, ni que sigui a uns preus assequibles, financen bona part de l’obra i asseguren la viabilitat de l’equipament.
Així, la mateixa residència Inglada Via, que gestiona l’obra social de Caixa Penedès, té un model i característiques similars, amb la diferència que el projecte municipal tindria un caràcter totalment públic.
Malauradament, el govern actual de CiU no creu en aquest projecte i esquiva contínuament el compromís de fer realitat la residència pública amb pisos tutelats en aquest edifici. De moment, ha aturat l’elaboració del projecte urbanístic que ja estava pressupostada i intuïm que té altres propostes per a aquest edifici, però, de moment, no les desvetlla.
En tot cas, l’equipament de la residència i pisos tutelats a l’antiga estació enològica significa una ampliació dels serveis públics per a la gent gran i hem de treballar perquè sigui una realitat.
Junts farem possible que no s’aturi.