Francisco Romero

Companys i companyes,

Avui 15 de març de 2010, l’Agrupació del Partit dels Socialistes de Catalunya a Vilafranca, la meva agrupació, acaba d’aprovar la meva candidatura per encapçalar el projecte socialista a les properes eleccions municipals. Assumeixo aquesta responsabilitat il•lusionat i alhora emocionat per representar una agrupació a la qual estic vinculat des de l’any 1993 com a simpatitzant, amb divuit anys, i des de l’any 1996 com a militant.

A les persones que formen part de la família socialista ens uneixen fortes conviccions en la defensa dels valors de la llibertat, la igualtat, la justícia i la solidaritat i defensem el socialisme com el camí per aconseguir la igualtat d’oportunitats per a tothom. El projecte polític del PSC passa per un catalanisme progressista que contraposa la igualtat als privilegis. Projecte que he pogut compartir a l’Ajuntament com a regidor des de l’any 1999 fins arribar a ser alcalde tot just fa un any. Un projecte col•lectiu a Vilafranca que reivindica la cultura de l’esforç per progressar uns valors molt arrelats a casa nostra, al Penedès.

Al llarg de la història, Vilafranca sempre ha tingut un pes específic important dins el context de Catalunya, el qual ha permès arribar als nostres dies en una situació òptima per ser un pilar decisiu del sistema de xarxa de ciutats que conformen el nostre país. En una societat basada en la facilitat de les comunicacions, avui més que mai Catalunya es configura com un país basat en la interrelació entre ciutats que fan de motor i lideren un territori determinat. Amb l’esforç de molts de vosaltres, dels regidors i de les regidores socialistes, i dels alcaldes Fèlix Sogas, Joan Aguado i Marcel Esteve, Vilafranca ha avançat en aquest camí que aspira a la igualtat d’oportunitats i els més joves hem gaudit de tots aquests anys de progrés econòmic i social.

La meva pròpia experiència personal és un exemple de la importància de les polítiques socialistes. Els meus pares que van arribar als anys setanta de fora de Catalunya i que es van instal•lar en un pis de lloguer al carrer Martorell, es van unir a una ciutat que treballava perquè no hi haguessin barris de primera i de segona, perquè tota Vilafranca estigués dotada d’equipaments públics.

Vaig néixer a Vilafranca l’agost de 1974 i vaig poder estudiar en una escola que tot just arrencava, l’escola Pau Boada, i després a l’Institut Eugeni d’Ors. Participant en entitats esportives a l’Espirall i de les Clotes. Gràcies a les polítiques progressistes de l’Ajuntament la meva germana i jo, com moltes altres famílies, hem tingut el suport de beques per avançar en l’etapa de formació. Ajudes per accedir a la Universitat, arribant a assolir estudis que els meus pares havien somiat però mai van poder convertir en realitat. El fet que jo vagi poder acabar la llicenciatura d’enginyeria o treballar a la Universitat com a professor o com a enginyer en empreses multinacionals, és el resultat de l’aplicació al llarg d’aquests anys de polítiques de progrés.

Per què a Vilafranca s’ha fet una aposta per l’escola pública? Per què s’han impulsat transformacions urbanes per aconseguir igualtat d’oportunitats en tots els barris de Vilafranca?

Per què els joves hem pogut progressar independentment del nostre origen social?
Vosaltres, amics i amigues, en sou responsables i gràcies a l’aplicació de polítiques socialistes des de l’Ajuntament de Vilafranca s’ha assegurat el progrés econòmic i social dels ciutadans millorant el seu benestar i qualitat de vida.

Els governs d’esquerres i de progrés liderats pel PSC amb la participació d’altres forces polítiques, han transformat aquell Ajuntament que en els anys 60 i 70 tenia com a objectiu mantenir els privilegis i l’status social a un Ajuntament que ha impulsat polítiques de progrés per reduir les desigualtats.
 
Vilafranca ha de continuar sent un d’aquests pilars urbans sobre els quals es genera el futur i es concentra l’activitat de tota mena: econòmica, social, cultural, esportiva…  És això el que significa capitalitat, ser CAPITAL.

Pertànyer a aquest nucli de ciutats de futur no s’aconsegueix sense fer res. Cal guanyar-s’ho, cal treballar-hi, a partir d’un model de ciutat dissenyat que parteixi d’una aposta ideològica d’esquerres, que contempli un creixement ordenat i sostenible.

Durant les darreres dècades hem passat d’un model de vila encarcarada i estàtica com era l’anterior als ajuntaments democràtics (No a la industrialització, No al creixement, No a cap canvi que pogués remoure l’status imperant…) a un altre model basat en el dinamisme, el progrés i l’impuls de les iniciatives privades de tota mena: empresarials, comercials, culturals, educatives…

Això va ser possible gràcies a la pròpia societat vilafranquina que es va convertir, així que va tenir oportunitat, en generadora de projectes de tota mena i d’un dinamisme que es va materialitzar en poc temps en un increment important de les zones industrials, en l’adaptació de l’activitat comercial als temps actuals, en la creació de llocs de treball, de nous equipaments, de noves infraestructures… En pocs anys, Vilafranca va fer un pas de gegant per situar-se entre les ciutats capdavanteres de Catalunya de cara al segle XXI.

Cal repetir que això va ser possible perquè la pròpia societat vilafranquina anhelava i desitjava aquest model de ciutat. Però no és menys cert, que això va venir de la mà del lideratge de l’Ajuntament que, mitjançant el planejament i de les polítiques urbanístiques, econòmiques i socials, va impulsar aquest procés.

Els socialistes constatem amb preocupació que avui aquest procés s’està trencant, s’està paralitzant.

No només l’Ajuntament ha deixat d’exercir aquesta funció de lideratge, sinó que, a més, s’està apostant per un model que recorda massa el d’unes dècades enrere. És un moment en què, com a conseqüència de la crisi econòmica, cal que l’Ajuntament assumeixi la iniciativa de buscar fórmules per sortir-ne i situar-se en bona posició per quan se superi. En tenim l’experiència del que vàrem fer amb crisis anteriors (molt més dures pel que fa a atur) i les iniciatives que, juntament amb empresaris i sindicats, es van tirar endavant.
Per contra, constatem que l’equip de govern actual a l’Ajuntament no fa res per afrontar aquesta realitat, i es limita a finalitzar actuacions projectades pels governs socialistes que d’una altra banda, mai van recolzar. Aquesta posició immobilista  es deu al fet de que l’actual govern municipal defensa una ciutat que no existeix: una ciutat aïllada de la resta de Catalunya; una ciutat classista on predominin els interessos d’uns pocs; una ciutat ancorada en un passat remot que ells s’han imaginat. En el fons, no tenen un discurs per el conjunt de la població i intenten amagar la realitat darrera les seves pors reaccionaries.

Ens preocupa contemplar com a s’aturen iniciatives de desenvolupament urbanístic que poden crear llocs de treball.

Ens preocupa veure com es paralitza i/o s’entorpeix la creació d’equipaments i serveis, com a la Girada (més de 2.000 persones han mostrat la seva adhesió en aquest projecte).
Ens preocupa que no es posin en marxa iniciatives de formació i creació d’activitats econòmiques.

Podríem continuar amb molts exemples de l’estancament que viu avui l’Ajuntament. Però el problema principal és que això és la plasmació d’un determinat model de ciutat, que ens porta a èpoques passades i superades. No és un tema de capacitat o no de l’equip de govern. És una qüestió de projecte de ciutat: s’està defensant un determinat Model de Ciutat per a Vilafranca que no ens agrada.

El PSC defensem un altre MODEL DE CIUTAT. El mateix que es va tirar endavant durant els anys 80 i fins entrats els 2000,  millorant i rectificant les errades que es van cometre que, per suposat, també n’hi van haver.

Volem una Vilafranca que assumeixi el lideratge del progrés, que sigui Capital dintre del territori, que compti dins de la xarxa de ciutats catalanes i que ofereixi futur als seus habitants. On tothom hi pugui viure i treballar  amb la màxima qualitat de vida.

Volem una Vilafranca amb un creixement sostenible que permeti disposar de més serveis per al conjunt de la població. Només amb creixement, encara que sigui moderat –ni paràlisi ni “desarrollisme”-, es pot parlar d’una ciutat amb futur, que doni resposta a les necessitats dels seus habitants, que creï riquesa i llocs de treball.

Volem una Vilafranca que formi als seus joves, i els prepari per la demanda real en el món laboral.

Volem que es posi en marxa sòl industrial per poder oferir espais a les iniciatives empresarials, sobretot en el moment de la sortida de la crisi, i crear llocs de treball. Però no podem parlar, tant sols, de crear ocupació. Hem de defensar que es creï ocupació de qualitat.

Volem que es potenciï el comerç i tots els serveis (a les empreses, lúdics, educatius, culturals, esportius…). Cal facilitar la tasca dels emprenedors i impulsar les noves iniciatives.

Volem que es promogui la construcció d’habitatges de lloguer de protecció oficial, per a la gent jove, la gent gran i per a qualsevol família que necessita accedir a un habitatge a un preu assequible. Hem de donar resposta a les 1.500 peticions que hi ha en aquest moment.

Volem que es planifiqui la creació i l’ampliació d’equipaments i l’Ajuntament n’assumeixi la gestió. Els equipaments educatius (en primer lloc, no aturar més la llar d’infants de les Clotes), els equipaments per a la gent gran (d’entrada desbloquejar els habitatges per a gent gran a l’antic INCAVI que compta amb gairebé 3.000 signatures de suport), els equipaments culturals (impulsar sense recances el projecte del VINSEUM,……..), esportius (ampliant el pavelló de la gamba amb la pista exterior)…

Volem infraestructures per viure millor i perquè ens aportin riquesa per al futur: SI a l’estació de trens regionals. Aquest és una instal•lació emblemàtica pel que fa al creixement econòmic i social. És una aposta pel transport públic a l’abast només de vuit ciutats a tota Catalunya. Nosaltres en som una. Reforçarà la capitalitat de Vilafranca i compta amb el suport del Penedès. Només té l’oposició de l’actual govern de l’Ajuntament de Vilafranca.

Volem que l’Ajuntament respongui a les necessitats de caràcter social que genera la crisi econòmica: suport a les persones que tenen necessitats, sobretot a la infància, persones grans, discapacitats…

Volem un Ajuntament que dediqui esforços a transformar els barris, recuperant espais públics i impulsant nous equipaments. Aquí situaríem la segona biblioteca comarcal a l’Espirall vinculada a la llei de barris de l’Espirall o el pla d’intervenció integral al voltant del carrer Sant Pere, a Sant Julià, amb l’objectiu d’ampliar la rehabilitació d’habitatges, dinamitzar el comerç de la zona o millorar l’espai públic. Projectes que continuen la línia de treball del pla de rehabilitació del centre històric.

Segurament s’hi poden afegir molts altres elements, però ens sembla que aquests defineixen un model de ciutat, basat en el progrés. El no-fer-res ens aboca al passat, ens allunya del futur. El govern actual es dedica a acabar aquelles actuacions ja projectades pels governs socialistes, fins i tot, moltes que ells mai no van recolzar. És el govern de “l’anar fent” i del “qui dia passa any empeny” i això és el que menys convé a Vilafranca.

Cal impulsar aquest projecte de MODEL DE CIUTAT DE PROGRÉS i per això fem una crida a tota la gent de la Vila que comparteixen aquesta visió de Vilafranca, a treballar plegats per aconseguir-ho. Cada vegada hi ha més persones que d’una manera explícita exigeixen aquest model de ciutat i que hi treballen des de les entitats, associacions, grups de suport, etc.

Hem de reivindicar també com una actuació important a Vilafranca el cobriment i urbanització de les vies del tren. Cal urbanitzar la part ja finalitzada i plantejar com una iniciativa municipal, l’ampliació del cobriment amb les zones no cobertes. No podem admetre que aquesta actuació que permetrà unir els barris de Vilafranca quedi aturada i es converteixi en una amenaça i no en una oportunitat. Cal el diàleg pel davant les amenaces o les imposicions. Hem  de parlar amb els ciutadans perquè el cobriment i soterrament de les vies es resolgui bé i perquè puguem aprofitar les oportunitats que ens dóna. En aquest projecte el govern socialista de l’Ajuntament mai va tenir la mà estesa ni l’ajut del principal partit de l’oposició i això ha bloquejat el principal projecte de la nostra ciutat i finalment és el conjunt dels ciutadans els que hi surten perdent. Quina manera de fer política és aquesta que prioritza la lluita electoral per davant de la lluita contra la crisi i l’avenç de Vilafranca? Nosaltres en aquestes setmanes hem afavorit l’aprovació del pressupost després de forçar un Ple extraordinari per impulsar noves mesures contra la crisi juntament amb altres grups municipals. Estiguem al govern o a l’oposició la nostra prioritat sempre són els ciutadans. Ho hem demostrat i quina lliçó ha sabut donar el grup municipal socialista! Són maneres diferents d’entendre la política al servei dels ciutadans i aquesta qüestió ja sigui si s’està al govern o a l’oposició. En aquesta línia hem tingut el suport de la resta de grups municipals de l’oposició que han dit sí a les mesures contra la crisi del PSC i no al model de ciutat del govern, de fet, ha estat el pressupost amb menys suports de tota la història recent d’Ajuntaments democràtics.

Hem de recuperar la Vilafranca de les oportunitats.

Ens queda poc més d’un any fins a les properes eleccions municipals i ara fa un any que es va produir el canvi de govern a l’Ajuntament. Ara ja no poden dir que mai no han governat i ja sabem que és el que volen per Vilafranca. Ens aquests moments difícils, de crisi econòmica, el model socialista està més vigent que mai. Només planificant la ciutat amb nous projectes, reforçant la capitalitat de Vilafranca com una ciutat emprenedora econòmicament i socialment, podrem superar la crisi sense desigualtats ni bosses de pobresa. Ja ho hem dit, hem superat altres crisis i només hi ha aquesta oportunitat. Els que hem tingut la sort de créixer en etapes de progrés estem en deute amb tots vosaltres que vau treballar per donar-nos les oportunitats que els nostres pares no van tenir. Ara ens trobem a l’Ajuntament un govern conservador que està fent passos enrere en aquest camí i el que és més preocupant està hipotecant el futur de la ciutat deixant passar moltes oportunitats. Com sabeu, la Montse i jo estem esperant una filla i no se’ns passa pel cap que, en un futur, l’Anna tingui menys oportunitats que les hem tingut nosaltres.

En els propers mesos anirem a trobar els nostres veïns i veïnes, de tots els barris de Vilafranca, veient les seves cares i els ulls de la gent i compartint les seves preocupacions. Només amb la vostra implicació, amb la força del PSC, aconseguirem recuperar la Vilafranca de les oportunitats. Hem de fer sentir el batec dels socialisme, fer que els ciutadans tornin a creure en la política de servei a les persones. Compto amb vosaltres.

Visca el socialisme, visca Vilafranca i visca Catalunya!