Francisco Romero

Arriba el final del curs polític, per a molts, a punt d’agafar uns dies de descans, és un moment que hem d’aprofitar per reflexionar i per revisar el que ens ha succeït en els darrers mesos. A Vilafranca, aquest curs polític ha estat marcat per la moció de censura. En principi, les mocions de censura estan pensades per donar més estabilitat a la institució, per redreçar decisions polítiques fetes al marge de l’ètica i la moral o, fins i tot, de la legalitat. Tots aquests supòsits ni s’han complert ni s’estan complint a Vilafranca. S’ha fet una moció de censura contra el grup municipal Socialista per aconseguir l’Alcaldia a qualsevol preu, posant per davant els interessos partidaris als de la vila. La retirada dels pressupostos per part del nou govern en el darrer ple és la demostració que no ha estat una moció de censura feta pensant en Vilafranca i que la institució ha perdut credibilitat amb la situació política que s’ha generat. La moció de censura que hem viscut a Vilafranca i la manera com s’ha fet també ha estat un episodi traumàtic per als regidors i regidores socialistes els quals han treballat incansablement per millorar el govern però van topar amb el bloqueig constant del principal partit de l’oposició, que sempre buscava el desgast gratuït i la confrontació política permanent. En fi, aquesta és una altra qüestió.
Em considero un “treballador de la política” per vocació. He tingut oportunitat de treballar a la universitat, a l’empresa privada o a l’administració pública. Però, sempre he sentit, moltes vegades amb certa incomprensió d’amics i familiars, una atracció especial per la política i pel servei públic. La política feta a l’escola, als barris o en qualsevol reunió de veïns i veïnes. Un Ajuntament, l’administració pública més propera al ciutadà, permet fer política per millorar la qualitat de vida de la gent. En el meu cas, com a socialista convençut, aplicant polítiques que al darrera tenen els valors de la solidaritat, la llibertat, la justícia social o la igualtat d’oportunitats.
Vull reivindicar tornar a creure en la política i potser ho necessitem tots una mica. La política ha de servir per donar solucions i no pas per crear problemes i maldecaps. A tall d’exemple, dijous passat vaig assistir a la presa de possessió com a president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès del company i alcalde Jordi Girona. Amb la crisi econòmica que estem patint i la situació de feblesa del col•lectius més desafavorits, només el nou president i els consellers socialistes van fer referència a la crisi econòmica i els seus efectes. Quina decepció! Quan escoltava la resta d’intervencions, pensava que d’aquí poc temps només els militants més convençuts aniran a votar a les eleccions.
En aquests moments, només ens han d’importar les persones i les preocupacions reals que les envolten. No es pot entendre una altra prioritat. Per què no parlem de com abordar des de les administracions locals la situació de moltes famílies que estan al límit de la pobresa? Per què no parlem de quin model de progrés econòmic volem per a la nostra vila? De com podem contribuir els partits polítics a fer front a la crisi econòmica? La nostra màxima prioritat ha d’anar en aquest sentit i hem d’aterrar en la realitat social i econòmica. Ja no us explico la segona part d’un dinar de treball que també vaig poder compartir amb motiu del Meeting Internacional de les Rutes del Vi en el marc del Vijazz i així no ajudo a augmentar la desafecció ciutadana vers la política…
Els socialistes vilafranquins afrontem aquesta nova etapa amb responsabilitat i també amb valentia a l’hora de posicionar-nos, d’explicar el nostre ideari. També de reivindicar les coses que s’han fet bé i d’afrontar amb esperit crític aquelles que no s’han fet bé. És el moment de creure en la política i això passa per posar la ciutadania en el centre del nostre interès. Aquest camí està a punt de començar. Un nou temps, una nova etapa que ha d’enfortir el projecte socialista per a Vilafranca i la percepció de la política per part dels vilafranquins i les vilafranquines, l’aplicació dels quals permeti que la vila sigui una ciutat emprenedora socialment i econòmicament.
Sabem el que volem: la Vilafranca de tothom, oberta i solidària, innovadora, que admira el seu patrimoni històric i les seves tradicions. Ara és el moment de compartir el projecte per enfortir-lo.
Continuarem reflexionant i sobretot el més important, compartint les nostres propostes i idees. Sort que ja hi ha acord de finançament!

Francisco Romero Gamarra
fromero@vilafranca.org