Francisco Romero

El PSC afronta el seu Congrés com una oportunitat per recuperar el suport social que ha perdut des de l’any 2003. Ens enganyaríem si pensem que abordant exclusivament la qüestió del grup propi al Congrés o qui exercirà el lideratge del partit podem invertir la situació.
Si volem que el socialisme català torni a ser l’instrument principal per incidir en la realitat econòmica i social i que el Congrés signifiqui un punt d’inflexió hem d’abordar el model econòmic i social que vol defensar el PSC. Un model que connecti amb el que en aquests moments demanen els ciutadans, molts d’ells manifestant-se al carrer contra les retallades. És també important explicar amb valentia i claredat quins són aquests posicionaments que ens fan diferents dels que defensen altres models. Si treballem en aquesta direcció veig possible que el proper Congrés esdevingui un autèntic punt d’inflexió.
Amb aquestes línies vull reivindicar un PSC que defensi l’Estat del benestar com a garant de la igualtat d’oportunitats i la justícia social, valors que formen part del que és el PSC des del seu naixement. Però també defensant que l’Estat del benestar és un factor de desenvolupament econòmic i de creació d’ocupació. Per citar alguna referència, els països amb un Estat del Benestar més avançat tenen la part majoritària dels ingressos del PIB vinculada a aquest àmbit amb el que això significa a nivell d’ocupació. En aquest sentit hem de controlar el dèficit, però, la política fiscal i concretament la pressió fiscal amb els més rics s’ha de revisar perquè el sistema sigui equilibrat.
Clarament aquestes posicions polítiques van en la direcció contrària als que defensen retallar en educació, en habitatge, en foment de l’ocupació i en atenció a les famílies.
En aquest context hem de posar en valor els serveis públics i que les classes mitjanes que han deixat de donar suport al PSC tornin a veure aquests serveis i el conjunt de l’Estat del Benestar com necessaris per garantir la igualtat d’oportunitats de tots els ciutadans. Aquest és, des del meu punt de vista, el moll de l’ós que el meu partit ha d’afrontar en el proper congrés.
És evident que hem de trobar fórmules per millorar la visibilitat del socialisme català a Madrid i també hem d’afrontar una renovació de lideratges sempre amb una perspectiva integradora. En cas contrari, trairíem l’esperit fundacional del propi PSC.
És difícil pensar en qui ha de dirigir el partit si encara no sabem com s’afrontarà a nivell de propostes i de model aquesta nova etapa.
Des d’una ciutat mitjana com Vilafranca, capital del Penedès, demano reorientar el debat cap aquí amb l’objectiu d’aconseguir un gir a la realitat social i econòmica que vivim en aquests moments i alhora aconseguir renovar el compromís amb els ciutadans.