Francisco Romero

Aquest cap de setmana s’han celebrat les festes del barri de l’Espirall i d’aquesta manera hem arribat al final del cicle de festes de barri a Vilafranca.
El barri de l’Espirall és el meu barri de naixement i on he viscut vint-i-cinc anys, molts anys de convivència que m’han ensenyat la importància que té la qualitat del nostre entorn immediat pel que fa a la cohesió social i a la igualtat d’oportunitats a la vila. La festa del barri de l’Espirall és també un moment per reivindicar la cultura de l’esforç de totes aquelles persones que sobretot als anys setanta van venir a Vilafranca des d’altres pobles de fora de Catalunya i que van trobar a Vilafranca un espai d’oportunitats per a ells i les seves famílies. Tres dècades després l’Espirall està actualitzant els seus espais públics amb el Pla d’intervenció integral de la Llei de Barris renovant-los com a espais de convivència. Aquesta transformació segueix la línia de treball que també s’ha aplicat durant molts anys al barri del Centre a través del programa de rehabilitació integral del centre històric.
Tant el programa de millores del barri del Centre de Vilafranca com el Pla de la Llei de Barris de l’Espirall han estat impulsats pels governs socialistes amb el suport d’altres forces polítiques amb un objectiu molt clar: assegurar la mateixa qualitat i benestar en tots els barris de Vilafranca i, per tant, la igualtat d’oportunitats de tots els vilafranquins i vilafranquines independentment del carrer on es visqui. És a dir, Vilafranca no té barris “de primera” o “de segona”. Aquest ha estat l’objectiu primer dels governs socialistes, una única ciutadania amb igualtat d’oportunitats. Aquest és un model de ciutat molt clar, sobretot si ho comparem amb d’altres.
Fins ara podem afirmar que tots els barris independentment de la seva realitat social ofereixen la mateixa qualitat de vida i les mateixes oportunitats als seus veïns i veïnes. En un sentit contrari, en aquest punt podríem recordar que el grup municipal de CiU es va oposar en el seu moment a la construcció de l’actual Hospital comarcal al barri de l’Espirall, una decisió que, d’altra banda, va integrar amb força aquest barri a la resta de la vila.
La voluntat política del grup Socialista és aquesta: la ferma convicció que, millorant els barris, la seva cohesió social i la qualitat del seu espai públic, millorem Vilafranca.
Ara ha arribat el moment d’impulsar un nou àmbit de transformació: el Pla especial al voltant del carrer Sant Pere, dins del barri de Sant Julià. Un projecte engegat pel govern socialista a l’Ajuntament amb la participació dels veïns i veïnes del barri de Sant Julià.
El grup Socialista estem convençuts que amb la millora del carrer Sant Pere i el seu entorn fins al carrer Balmes, Vilafranca hi guanyarà. És un àmbit que necessita d’un programa especial per impulsar el teixit comercial i la rehabilitació d’habitatges.
Però tenim un escull important: el grup municipal de CiU, que ostenta el govern de Vilafranca des de la moció de censura de fa tres mesos, no creu en aquest projecte. La poca voluntat política d’impulsar el pla especial del carrer Sant Pere pot suposar un punt d’inflexió negatiu en aquest procés de millora contínua que han impulsat els governs socialistes a la nostra vila. Amb aquest projecte ens hi juguem assegurar la continuïtat d’un model de ciutat que vol el progrés dels seus ciutadans i la igualtat d’oportunitats independentment del carrer o barri de residència.
En el fons, es tracta d’uns valors i d’un model positius per a Vilafranca i treballarem perquè no es posi en risc.
A l’inici d’aquest article parlava del cicle de les festes dels barris a Vilafranca, que justament començava amb el barri de la Girada. Aquest nou barri s’ha consolidat com un barri equilibrat, viu i amb serveis de qualitat. Què se n’ha fet d’aquelles acusacions del grup de CiU que el desqualificaven dient que seria un barri dormitori sense vida ni serveis? Que se n’ha fet d’aquelles afirmacions del grup que ara ostenta el govern de la vila que titllaven despectivament la Girada de ser la “Vilafranca del Llobregat” en referència a l’urbanisme d’aquest barri?
Per sort, la realitat s’imposa i desmenteix qui ha de desmentir, malgrat que es recomanable fer un exercici de memòria de tant en tant per poder així enfortir el model de ciutat que compartim i pel qual treballarem perquè tingui continuïtat.

Francisco Romero Gamarra
fromero@vilafranca.org