Francisco Romero

El cobriment de les vies del tren va néixer amb la voluntat de solucionar de manera definitiva la divisió dels barris i de la ciutat que amb els anys havien provocat les vies del tren al seu pas per Vilafranca.
Certament, quan el tren va arribar al segle XIX a Vilafranca, aquest s’aturava als afores i es va veure com una oportunitat per al creixement econòmic de la vila. Segurament, alguns partits actuals també s’haguessin oposat en aquell moment al fet que el tren s’aturés a Vilafranca. Ja ho sabeu, la cantarella de sempre, la por al progrés econòmic… La història contemporània de la nostra vila ha demostrat que l’arribada del tren a Vilafranca va suposar un desenvolupament industrial sense precedents com així encara es pot veure en les nombroses indústries que a finals del segle XIX es van intsal.lar al carrer Comerç. Ara bé, amb el temps el que va ser un pol de dinamisme econòmic es va convertir en una barrera física per a la pròpia vila.
Amb el pas de l’AVE es va veure l’oportunitat històrica de solucionar aquesta divisió entre una banda i l’altra de la vila. No us en recordeu del que suposaven les vies del tren a Vilafranca fa tan sols 5 anys? Encara hi ha ciutats com Barcelona, Tarragona, moltes de la zona del Maresme o del camp de Tarragona, que no tenen resolt el soterrament i el cobriment no només de les vies de l’AVE sinó també la línia de rodalies RENFE. Vilafranca, per sort, està molt per davant en aquest tema, repeteixo, molt per davant. Malgrat hi hagi qüestions pendents de resoldre respecte a l’execució de l’obra, no podem perdre la perspectiva del que suposa i suposarà quan la llosa–tapa estigui urbanitzada, per al conjunt de la vila. És cert que l’Ajuntament, tots els grups polítics, vam demanar en el seu moment un cobriment total al llarg de tot el municipi, però el govern que hi havia llavors a Madrid (parlem de l’any 2003) ens va acceptar només la part que ara ja es pot veure coberta. Així es va concretar en el conveni que va aprovar el ple de l’Ajuntament l’any 2004 amb el suport de gairebé tots els grups municipals, donant d’aquesta manera el vist-i-plau al soterrament i cobriment de les vies.
És veritat que en l’execució de les obres hi ha hagut encerts i errades, per part de tots, cadascú des de la seva responsabilitat. L’obra (cal recordar-ho) és responsabilitat del Ministeri de Foment–ADIF i és aquesta administració qui dirigeix l’obra que ha suposat una inversió de més de 60M euros. Una inversió sense precedents per pal•liar una situació que suposava una barrera entre els diferents barris de Vilafranca. En l’execució de l’obra, va arribar un moment que ADIF va anar modificant el projecte original sense el consentiment de l’Ajuntament. Així, tot el mur davant de l’estació de rodalies o els murs que s’han deixat en les zones no cobertes no tenen l’acceptació de l’Ajuntament. Aquest no és un tema menor. Des de l’Ajuntament, i en l’etapa de govern socialista, aquests temes no es van acceptar ni tècnicament ni políticament. Com tampoc es va donar per acabada ni recepcionada l’obra sinó es resolien els temes pendents: l’estació de rodalies, les vibracions i afectacions al confort dels veïns i l’impacte acústic en les zones no cobertes.
En aquest procés d’estira i arronsa amb el Ministeri hem tingut un problema en el nostre Ajuntament: CiU com a principal partit de l’oposició en comptes de sumar per fer més força per negociar amb ADIF, es va dedicar a utilitzar aquest tema com a arma de desgast contra el govern socialista a l’Ajuntament. Tots recordem com el grup de CIU durant l’execució de les obres es va dedicar setmana sí, setmana també, a desqualificar el projecte. Ara la situació és diferent. CiU està al govern de l’Ajuntament fruit d’una moció de censura. El grup Socialista volem que els temes pendents es resolguin, això sí, sense fer castells de focs i rodes de prensa partidistes per fer veure el que no és.
Diguem-ho clar. Ara fa un any, el Ministeri-ADIF va oferir a l’Ajuntament resoldre els temes pendents de la següent manera: reparar les esquerdes provocades per les vibracions i arribar a un acord per a la integració de les zones no cobertes de manera definitiva i solucionar el tema acústic. I en aquest punt, hem de recordar que el govern socialista ja havia demanat que es baixés la velocitat dels AVE al seu pas pel municipi mentre aquestes qüestions no estiguessin resoltes.
Ara l’alcalde de CiU fa rodes de premsa pretenent vendre com un gran triomf el que fa un any va dir que era un fracàs del govern socialista: reparar les esquerdes i arribar a un acord per solucionar de manera definitiva les zones no cobertes i l’impacte acústic. I això sí, no diuen res de baixar la velocitat (clar, d’això no en parlen perquè han vist que és un tema difícil de negociar, també per a ells). En aquest procés hi ha una gran diferència: nosaltres sí que recolzarem el govern actual, i aquest és el nostre compromís amb els veïns i veïnes afectats, per continuar en la resolució dels problemes, això sí, demanant, en primer lloc, que es baixi la velocitat com a solució immediata als problemes dels veïns i veïnes afectats, mentre no s’arribin als acords necessaris en els temes de vibracions i d’impacte acústic. Esperem que aquests temes es resolguin. Tots hi treballarem perquè sigui així. Mentre hi hagi un vilafranquí o vilafranquina afectat per aquests temes, nosaltres hi treballarem per buscar solucions i fent costat a la resta d’afectats. Però, no acceptarem en cap cas que es vulgui vendre el que no és per desacreditar la gestió del govern socialista.
I el que és més important, no podem perdre la perspectiva de la importància del projecte de soterrament i cobriment de les vies per a Vilafranca. Només hem de recuperar imatges de fa 5 anys i veurem la barrera que suposava el tren. O podem visitar ciutats com Mataró, Sitges, Tarragona, …, que ens envegen en aquesta qüestió.
En continuem parlant.

Francisco Romero Gamarra
fromero@vilafranca.org