Francisco Romero

En moments de crisi, només aquelles ciutats i viles que tenen un projecte de ciutat clar per afrontar el present i el futur podran progressar econòmicament i socialment. Ens agradi més o menys, ciutats com Mataró, Granollers, Sant Cugat del Vallès o Vilanova saben quines són les seves prioritats i treballen amb la voluntat d’aconseguir els seus objectius. Amb models diferents, tots aquests municipis tenen al capdavant un govern que sap on va.
Com qualsevol ciutat del nostre país, som una vila amb molts actius en cultura, patrimoni, dinamisme econòmic i social. Per què estem patint una etapa d’estancament i d’aturada en els principals projectes de ciutat? La resposta la tenim en la paràlisi que en els darrers temps s’ha instal•lat a l’Ajuntament. Tots els partits hi tenim responsabilitat en aquesta situació i tots hauríem de fer les nostres reflexions.
Els socialistes segurament no hem sabut explicar algunes de les nostres propostes prou bé i aquestes han quedat diluïdes davant d’aquells que han tingut com a únic objectiu el desgast del govern socialista a qualsevol preu. L’asfíxia provocada contra l’anterior govern socialista va permetre l’accés de CiU a l’alcaldia. Però a quin preu? El resultat de l’estratègia de desgast i de l’oblit dels principals projectes de la vila ha donat com a resultat un govern que s’ha limitat a destruir i aturar els projectes que significaven  progrés social, un govern que sobreviu practicant el populisme, el maquillatge, les bones paraules i el voler quedar bé amb tothom, sense explicar el seu programa de govern ni propostes per avançar.
En aquesta etapa de paràlisi tothom sortim perjudicats com a ciutadans. Projectes aturats com la urbanització del cobriment de les vies, la nova zona comercial a la Girada, l’equipament per gent gran a l’antic INCAVI, la llar d’infants de les Clotes, la segona biblioteca a l’Espirall, la rehabilitació del carrer Sant Pere i entorn, l’habitatge assequible per als joves i -el que és més important- les mesures d’urgència per combatre la crisi econòmica. El govern actual de CiU es dedica exclusivament a acabar l’obra projectada pel govern socialista, projectes que en el seu moment va criticar com ara l’aparcament soterrat de la rambla, l’avinguda de Barcelona o l’ampliació del Complex Aquàtic.
És inacceptable que, en un moment de crisi com l’actual, l’Ajuntament de Vilafranca hagi acabat l’any 2009 amb un superàvit econòmic, amb un romanent superior als 4 milions d’euros. És una demostració més de la inacció i de la incapacitat de CiU per gestionar una eina al seu abast com és el pressupost.
Aquest any 2010 hem començat sense nou pressupost i sense noves inversions. Fa pocs dies hem pogut conèixer la proposta que fa el govern de CiU, quan aquest procés s’hauria d’haver iniciat fa mesos, com li han recriminat la resta de grups municipals. Anem tard per poder donar resposta a les necessitats dels ciutadans. Per això, davant la manca d’iniciativa del govern de CiU, vam demanar en els primers dies de gener un ple extraordinari.
Des de l’Ajuntament de Vilafranca podem fer molt més per millorar el benestar i la qualitat de vida dels vilafranquins i vilafranquines. L’any 2009 tancarà en superàvit després de fer diferents modificacions per més de 4M€. Aquest superàvit és un indicador que l’Ajuntament pot fer més del que ha fet fins ara per combatre la crisi i no poden haver-hi excuses per aplicar més mesures.
Per això, davant la manca d’iniciativa del govern de CiU, vam demanar a finals de l’any 2009, un ple extraordinari. Ara, el govern ha de prendre la iniciativa i convocar tots els partits per debatre i acordar el pressupost 2010 i seguir així la línia de treball conjunt i d’acord entre els grups municipals que ha significat el Ple Extraordinari convocat per debatre i acordar mesures amb motiu de la crisi econòmica.
L’Ajuntament està aturat però Vilafranca no. Aquesta és la nostra sort.