Francisco Romero
- Qui sóc?
- Què proposo
- Noves mesures per superar la crisi econòmica
- La nova residència pública amb pisos tutelats per a la gent gran
- Noves promocions d’habitatge assequible
- La construcció dels cinemes i centre comercial al barri de la Girada
- La llei de barris de l’Espirall i el carrer Sant Pere
- Cobriment i soterrament de les vies
- Implica’t
- Actualitat
- Què penso
- Articles
- Anar a ofici
- Article: les retallades de l’Estat del Benestar
- Cap on va Vilafranca?
- El projecte dels nous cinemes i del centre comercial al barri de la Girada no es pot aturar
- El soterrament i cobriment de les vies a Vilafranca. No podem perdre la perspectiva.
- Fem barri, fem Vilafranca
- L’estació regionals
- La falsa austeritat
- La nova residència pública amb pisos tutelats per a la gent gran al barri del Poble Nou no es pot aturar
- La nova via dels socialistes catalans
- La urbanització de la Rambla de Sant Francesc aturada!
- Les set diferències
- Treballant i donant la cara trobarem les millors solucions. El cobriment i soterrament de les vies del tren
- Vilafranca: Tornarem a creure en la política
- Working on a dream. Treballant en un somni.
- Discursos
- Discurs Ple Consell Comarcal 22 Juliol 2011
- Discurs Ple Constitució Ajuntaments 2011
- Intervenció aprovació candidat 15-03-2010
- Intervenció Ple Extraordinar Crisi Econòmica 19 Gen 2010
- Discurs congrés de sindicats
- Discurs Tribuna Oberta de Vilafranca
- Discurs d’investidura
- Eleccions al Parlament Europeu
- Entrevistes
- Articles
Article: les retallades de l’Estat del Benestar
Es pot sortir de la crisi sense desmantellar l’Estat del Benestar
És un greu error creure que amb una política de retallades socials sortirem de la crisi. En els darrers temps, hem vist com des del govern de la Generalitat s’han aplicat retallades indiscriminades contra els serveis públics i al mateix temps es justificava la supressió d’impostos a les grans fortunes. Estem d’acord que el bon govern és aquell que gasta en funció dels ingressos que disposa, és a dir, controla el dèficit (ingressos – despeses). De fet, el dèficit no és d’esquerres ni de dretes, sinó un indicador de bon govern.
D’una altra banda l’Estat Espanyol té un dels deutes públics més baixos d’Europa, per sota, fins i tot, d’Alemanya. En aquest sentit, no es pot admetre que es retallin drets socials aconseguits amb l’esforç col•lectiu al llarg dels anys amb l’excusa del deute públic o el dèficit.
De fet, afegiria que estem passant d’un model social i polític basat en la combinació de mercat i govern a un model basat només en el mercat. Hem abandonat el camí socialdemòcrata que defensa que és possible el creixement econòmic i la protecció social. L’actual govern de la Generalitat és molt més de dretes que qualsevol dels governs anteriors presidits pel mateix Jordi Pujol, fins i tot diria que recorda la línia del Tea Party americà, seguidora dels models imposats històricament per l’aliança Reagan-Thatcher. Que no ens enganyin, s’estan fent retallades ideològiques amb l’objectiu d’imposar un nou model social on el mercat és omnipotent i on l’oferta privada en sanitat i educació en surten beneficiades del càstig que s’està fent als serveis públics.
La situació de Grècia mereix una reflexió. La primera prioritat són les persones i els seus drets. Hi ha un altre camí per superar la crisi que pot ser una alternativa a les propostes més conservadores de Merkel i Sarkozy. De la fugida endavant que ha fet el govern grec valoro la urgència de plantejar una alternativa a l’aliança de França i Alemanya que basen totes les seves propostes per sortir de la crisi en mesures contra els drets socials. Estic segur que si el mateix Zapatero hagués plantejat una alternativa a aquests governs conservadors europeus, el socialisme espanyol tindria, de sortida, un altre escenari en aquestes eleccions generals.
Hem d’aturar l’onada de governs que desmantellen l’Estat del Benestar amb retallades socials i hem d’apostar per polítiques que, controlant el dèficit, apostin per incrementar la capacitat productiva, reactivar els ingressos, reduir l’atur i alhora plantejar una pressió fiscal més progressiva cap a els que més tenen.
Els serveis públics es poden racionalitzar però no podem fer passos enrera que ens allunyin de la igualtat d’oportunitats i la justícia social. D’aquesta crisi hem de sortir tots, absolutament tots! La gent del nostre país demana socialdemocràcia real, ja!

