Anar a ofici

En 30 anys mai no hi havia hagut polèmica en l’anada a ofici, per què ara?

La setmana passada vam poder llegir diferents articles i també cartes al director sobre l’assistència a l’ofici del dia 30 d’agost per part de l’Ajuntament de Vilafranca.
He volgut fer un article per aclarir alguns temes sobre aquesta qüestió des de l’òptica del grup municipal Socialista.
Després de l’assistència a ofici de l’alcalde i de regidors de l’equip de govern, la premsa local, també aquest setmanari, va recollir que “Després de 30 anys, l’Ajuntament torna a anar a ofici”. Vull recordar que els titulars periodístics que feien aquesta interpretació en cap moment van ser desmentits per cap membre de l’actual equip de govern.
Com vostès saben, fins ara, hi havia un acord assumit per totes les forces polítiques des del primer consistori de la democràcia i per les parròquies de Vilafranca en el sentit següent: l’Ajuntament com a institució pública no assisteix a l’ofici del dia 30 d’agost i les parròquies de Vilafranca no assisteixen a la processó del mateix dia. Així, en un sentit contrari, la mateixa processó del dia 30 acaba a la basílica de Santa Maria i allà el rector i l’alcalde coincideixen. Són acords i tenen la seva raó de ser. Els que en el seu moment van prendre la decisió així ho expliquen.
Si valorem el conjunt d’actes que formen part de la nostra estimada Festa Major, aquest acord, pactat pel primer consistori i les parròquies vilafranquines, va voler trencar amb la tradició anterior a l’etapa democràtica, de manera que quedava clara la separació entre l’església catòlica i la màxima institució de la vila que representa tots els vilafranquins i les vilafranquines.
Per això, en el darrer ple municipal, el grup Socialista, en el capítol de precs i preguntes, va voler preguntar al govern si havia anat a ofici com a institució o a títol individual. Aquest és l’origen de la nostra queixa, ni més ni menys. A títol individual, tothom té l’opció personal d’anar-hi o no. Per suposat que persones que són regidors i regidores socialistes hi han anat i hi van habitualment. Però això, no vol dir que l’Ajuntament com a institució hi vagi. Si el govern de CiU volia anar-hi, trencant aquest acord, l’hauria d’haver plantejat a la resta de grups municipals ja que és un tema, per a nosaltres, important, i també per a les persones que fa 30 anys van arribar a aquell acord entre les diferents forces polítiques i les parròquies. Dit, això, és evident que l’alcalde i els regidors del govern municipal van voler donar la imatge que l’Ajuntament tornava a ofici després de 30 anys, seient tots en el mateix banc i fent-ho en un lloc ben visible per a molta gent. Si hi haguessin assistit a títol individual, com posteriorment han afirmat, no haguessin “coincidit casualment” tots en un banc reservat.
Pel que fa a la presència del bisbe al balcó, jo hi he vist en altres ocasions representants de l’església, i aquest fet, si es dóna justificadament i puntualment, no ha de ser un problema. Per suposat que les portes de l’Ajuntament han d’estar obertes a totes les religions. Però, d’aquesta qüestió, el govern tampoc no va informar la resta de grups polítics.
En fi, és curiós com després de 30 anys aquests temes es converteixen en polèmica. I això ha passat per la mala praxis del govern de la vila, que també ha incomodat fins i tot els mateixos representants de les parròquies de Vilafranca.
Finalment, només vull dir, per a aquells que han volgut fer política d’aquest tema tan seriós, que l’agrupació socialista de Vilafranca va néixer en el seu moment gràcies, entre d’altres, al suport de la parròquia de la Trinitat de Vilafranca. Els que som socialistes i cristians, ens ha dolgut l’interès per fer política d’aquestes qüestions, per primera vegada en 30 anys.
Per què serà?