Discurs de Francisco Romero acte 1 de Juliol a Cal Bolet davant més de 250 persones
Moltes gràcies amics i amigues per haver vingut.
AVUI COMENCEM EL VIATGE PEL CAMÍ DE LES OPORTUNITATS.
Sé que heu vingut perquè creieu en Vilafranca i que, en aquests moments difícils, hem de recuperar la il•lusió col•lectiva. Gràcies per l’oportunitat de poder parlar avui aquí al teatre municipal Cal Bolet davant de tants amics i amigues!
EL PROJECTE QUE REPRESENTO HA DE SER EL VEHICLE DE LES VOSTRES IL•LUSIONS
Aquesta cançó que acaba de sonar es titula “Working on a dream”, és a dir, “Treballant en un somni”. Nosaltres pensem que podem recuperar la il•lusió i aquest és el nostre somni. Per això treballem i necessitem la vostra força. La força dels ciutadans i les ciutadanes de Vilafranca. Només amb la vostra implicació podem recuperar un model de ciutat que sense deixar d’estar orgullosa de la seva història i del seu patrimoni cultural, que sap ser solidària, acollidora, oberta al seu entorn i al món i que sap prioritzar la cohesió social.
En aquests moments difícils, quan molts vilafranquins han deixat d’implicar-se, ja sabem qui ha ocupat aquest buit.
Un govern que prescindeix de les empreses locals per remodelar els espais públics. D’uns mesos cap aquí, totes les obres importants, totes, han anat a empreses de fora de Vilafranca que mai no havien treballat aquí. Alguns empresaris que avui ens acompanyeu ho sabeu de primera mà.
Un govern que ha manifestat en diverses ocasions que no creu en les llars d’infants públiques i considera que les dones on millor poden estar és a casa tenint cura dels seus fills. Aquestes són afirmacions que han recollit els mitjans de comunicació locals. Aquest any es volen reduir les places destinades a nadons i així continuar un procés de reducció d’aquest servei públic important des del punt de vista educatiu i de conciliació laboral. És curiós que es defensi això a Vilafranca i després, els mateixos regidors del govern actual, porten els seus fills a les aules de nadons. Quina incoherència, no?
Un govern que, un cop aprovat el nou polígon industrial Domenys III, encara no ha fet cap actuació per promoure noves activitats econòmiques al nostre municipi. I molts de vosaltres sabeu que, en matèria de promoció econòmica es poden fer moltes coses. Hem superat altres crisis econòmiques, amb xifres d’atur superiors, i només s’aconsegueix amb un ajuntament que fomenti noves àrees d’activitat econòmica, que promogui noves iniciatives empresarials per crear llocs de treball, que aportin investigació que pugui complementar l’economia pròpia d’una ciutat vitivinícola com la nostra.
I l’austeritat no pot ser l’excusa. L’austeritat en l’administració pública s’aplica sempre, en moments de crisi i en moments de bonança. Per cert, l’Ajuntament de Vilafranca l’any passat va ser un dels pocs que va acabar amb un saldo positiu pendent d’aplicació de més d’un milió d’euros, després de modificar el pressupost original quatre vegades. Un Ajuntament que té un deute a curt termini que no arriba al 10% del pressupost que gestiona anualment. Us imagineu que en una economia domèstica les famílies tinguessin una hipoteca inferior al 10% dels ingressos anuals? Nosaltres en sabem fer austeritat real i els diferents Alcaldes l’han practicada durant més de trenta anys i per això no podem acceptar que aquesta austeritat selectiva sigui l’excusa per retallar les conquestes socials que tots nosaltres hem aconseguit durant molts anys. No és un tema de poder-ho fer, sinó de voler-ho fer, de model de ciutat, de prioritats.
En aquests moments d’allunyament de la política al servei de les persones, de frustració, el govern actual pràctica una política de conservar privilegis, mentre la gran majoria, vivim atrapats en la crisi.
Però Vilafranca pot agafar un altre camí. Estem treballant per recuperar el camí de les oportunitats per a tothom!
Aquest projecte polític, el que representa a Vilafranca el Partit dels Socialistes, no implica només a la meva persona, us ha d’implicar a vosaltres, ha de basar-se en allò que podem fer junts!
ESTIC AQUÍ PERQUÈ MOLTS DE VOSALTRES VAU POSAR EN MARXA FA MOLTS ANYS UNA VILA AMB IGUALTAT D’OPORTUNITATS PER A TOTS ELS SEUS CIUTADANS I CIUTADANES.
Com avui hem recordat amb els vídeos, les imatges en blanc i negre, també no fa gaires anys, després d’una etapa conservadora i de privilegis, molts barris de Vilafranca no tenien ni llars d’infants ni escoles públiques. Gràcies a l’esforç de molta gent, amb l’esforç dels governs d’esquerres, d’organitzacions socials, de sindicats i d’empresaris, Vilafranca ha avançat per oferir oportunitats per a tothom, independentment del barri de residència i de la seva situació econòmica, sense barris de primera i de segona, facilitant el camí dels emprenedors socials i econòmics.
Nascut a Vilafranca, la generació en què m’incloc ha tingut aquest suport del seu Ajuntament. Promovent programes educatius contra l’exclusió social, les beques d’estudi, obrint centres educatius als barris. Penseu que no totes les ciutats han tingut aquesta trajectòria i tots podeu veure com ciutats properes no han avançat en aquest camí.
Així, els meus pares, com moltes altres famílies van imaginar noves oportunitats per als seus fills.
Aquell nen nascut en un barri obrer vilafranquí ja va poder anar a les llars d’infants públiques, a una escola també pública que començava en els anys 70, i després, de gran, a l’institut, a la universitat amb beques públiques i estudiant idiomes amb préstecs per a estudiants promoguts des de l’Ajuntament.
Us faig la reflexió següent: en aquests moment el govern actual a Vilafranca ha decidit no només no planificar noves llars d’infants, sinó reduir i tancar els serveis actuals. Ha comunicat als instituts que els programes d’ajuda a alumnes amb més dificultats seran eliminats, ha aturat projectes de millora de diferents barris, … En aquest context, podríem tancar els ulls i imaginar-nos un futur on els nostres fills, les noves generacions, tindran menys oportunitats que nosaltres. Però, aquest futur gris nosaltres no el podem acceptar! No ens hi podem resignar! Avui ha de néixer en aquest teatre, a Cal Bolet, una nova il•lusió, una esperança per al futur.
Avui vull agafar el compromís amb vosaltres de ser fidel a aquests valors i a treballar incansablement per recuperar un ajuntament valent, capaç de fer front als problemes, que lideri les respostes a les situacions de dificultat i busqui les complicitats necessàries.
Tinc un sentiment de deute amb molts de vosaltres que m’heu permès estar avui aquí.
El polític socialista Joan Reventós, per cert gran coneixedor del Penedès, va dir que els projectes forts no són possibles si no hi ha una aposta rotunda basada en un doble exercici de confiança: confiança en les paraules, les idees, els projectes col•lectius; i confiança en les persones (els treballadors, els emprenedors, els joves, les dones, …).
És, si voleu, una aposta idealista però jo la comparteixo.
Sabem d’on venim, coneixem la nostra història recent, ja sabem què vol dir un govern conservador a l’ajuntament, i ara és el moment de demanar-vos la vostra implicació i per això vull compartir algunes idees per aconseguir-ho!
TORNAREM A CREURE EN LES POLÍTIQUES AL SERVEI DE LES PERSONES
Els Ajuntaments liderats pels alcaldes Sogas, Aguado i Marcel han estat exemples de servei a les persones. En la darrera etapa de govern, amb el Marcel com alcalde, es van posar al dia molts espais i equipaments (la llar d’infants a la Girada, l’ampliació del Complex Aquàtic, la primera Llei de barris) i moltes altres actuacions que es van deixar planificades, que el govern actual s’ha trobat iniciades. Per cert, a títol d’exemple, hem de reconèixer com el propi Marcel va impulsar la rehabilitació de l’equipament de l’Escorxador també en moments de crisi econòmica com els actuals.
El govern actual s’ha trobat molts projectes planificats i amb els recursos econòmics ja aconseguits. El proper govern, es trobarà un full en blanc, sense cap proposta preparada. Des de que es fa una proposta fins que és un projecte, passen molts mesos. Projectes que són necessaris per buscar recursos econòmics i buscar la implicació d’altres administracions. Però s’ha optat per no avançar. Deuen pensar “per què generar noves oportunitats si no són necessàries”?
Marcel, avui, vull reivindicar la teva feina i la dels teus governs en aquest període transformador!
Nosaltres triarem l’oportunitat en comptes de l’amenaça, la complicitat en comptes de l’enfrontament. També l’estil de fer política és important, s’estigui al govern o a l’oposició. Les amenaces, l’enfrontament continu no aporta solucions. Com a resultat d’aquest estil, malauradament, podríem parlar del projecte de cobriment i soterrament de les vies, actualment bloquejat.
Les nostres propostes s’han de basar en uns valors i en una ideologia socialista. Així, avui, vull anunciar, que posarem en marxa un procés de debat i diàleg sense exclusions de cap mena per actualitzar les propostes d’actuació. Per això, ja hem creat un grup motor inicial amb l’objectiu d’impulsar un instrument de participació ciutadana que sàpiga impulsar el model de ciutat que compartim, que treballi per posar al dia les propostes del model de ciutat que demana el Manifest “Per una Vilafranca dinàmica i amb oportunitats per a tothom”, per cert, contínua el procés d’adhesions en aquest Manifest i avui al vestíbul d’aquest teatre us hi podeu afegir com també podreu trobar el material que fem servir en el nostre treball als barris.
És el moment de posar al dia les nostres propostes basades en els valors i les idees que ja hem comentat i per això us demano la vostra implicació. Us vull demanar que ens ajudeu, i que no ho feu per mi ni per guanyar unes eleccions, sinó perquè ens hi juguem més que tot això. Us ho demano que ho feu per Vilafranca.
Dit això, avui vull compartir amb vosaltres quines seran les noves prioritats i criteris que constituiran la base per construir les nostres propostes, és a dir, la pinya per construir el nostre castell.
- l’objectiu prioritari ha de ser blindar les conquestes socials aconseguides els darrers 30 anys: l’educació, la formació, la salut, l’assistència a la gent gran i als dependents. Per aconseguir aquest objectiu cal planejar un model d’administració local on prioritzar la despesa social enfront de les inversions públiques. Ja tenim les infraestructures bàsiques, ara cal aprofitar-les millor, treure’n el màxim rendiment.
- per suposat, l’austeritat en la despesa a l’administració pública, en moments de crisi i sempre. Això vol dir: eficiència a l’hora d’assignar recursos públics, eliminar estructures amb funcions poc definides o sense valor estratègic. Ser eficients en la gestió dels recursos i del personal i dimensionar-los en funció de les necessitats de cada moment.
- una de les altres prioritats ha de ser donar un nou impuls a la Mancomunitat Penedès- Garraf, com un ens que històricament ha gestionat alguns serveis, però, que té possibilitats de gestionar-ne molts més. Així, per exemple, es podria crear un servei que posés en valor el nostre patrimoni o mancomunar serveis esportius amb la resta de municipis de la comarca. Vilafranca ha de recuperar el seu protagonisme com a capital d’un territori amb molts valors (patrimoni, paisatge, teixit social actiu…) i com una ciutat destacada en el conjunt de ciutats mitjanes de Catalunya i amb el seu paper de motor econòmic del Penedès. La comarca es defensa parlant, negociant en tots el centres de poder – els de casa i els dels veïns, els de més a prop i els de la xarxa de ciutats de la segona corona amb Granollers, Mataró, Terrassa, entre d’altres.
- seguim amb les prioritats. Cal un nou model de gestió de les prestacions socials. Cal reformular la manera com l’administració presta aquestes ajudes. És necessari que els beneficiaris dels ajuts reverteixin i facin el retorn en prestacions a la comunitat a través del voluntariat, l’acompanyament, etc. Es tracta de retornar a la societat el que hem rebut per, entre tots, construir una única ciutadania, amb drets i deures.
- cal una nova política d’ajuda a la gent gran, que garanteixi la seva qualitat de vida. La prioritat, en aquest sentit, és garantir un habitatge digne, en els seus barris de tota la vida, sense barreres arquitectòniques que els limiten a l’hora de participar en les activitats i en la vida del seu barri. Al mateix temps cal establir les vies perquè la gent gran participi de forma activa en la vida social de Vilafranca, també en projectes amb els més joves. La gent gran és la història viva de la nostra ciutat, i no podem perdre aquest actiu. Per això és molt important planificar també nous equipaments per a la gent gran com el de la residència i serveis a l’antic INCAVI.
- prioritzar la despesa social. Les ajudes socials han de recolzar a aquelles persones que han perdut o que busquen feina. En aquest sentit, hem de continuar amb les polítiques d’igualtat. S’ha d’entendre que aquest país ha prosperat a partir del moment que la dona va emancipar-se econòmicament, passant de dependre del marit a dependre d’ella mateixa, o aportant un segon sou a la unitat familiar. L’entrada al mercat de treball de la dona ha significat un salt endavant en l’estat del benestar. Qui, d’una altra banda, qüestiona el paper de les llars d’infants públiques, també està qüestionant especialment el paper de la dona en la nostra societat.
- cal recuperar la transformació urbanística. S’han de recuperar carrers amb polítiques de rehabilitació d’habitatges i estimulant nous eixos comercials amb illes de vianants. En aquest sentit són prioritaris els programes de millora als barris, ja sigui, al Centre històric, a l’Espirall o al voltant del carrer Sant Pere, a Sant Julià.
- l’educació i la formació són un dels eixos centrals de la proposta socialista. Cal garantir la formació al llarg de tota la vida a totes les persones que ho necessitin. S’ha de treballar amb els centres educatius per tal de planificar una formació professional de qualitat, vinculada a la demanda real tant a la comarca com fora de la comarca. En aquest sentit, els centres educatius han d’estar recolzats per l’Ajuntament. Els plans d’ocupació de l’Ajuntament han de prioritzar els sectors que poden crear ocupació ja siguin les noves tecnologies o els serveis a les persones. Hem de donar suport a l’emprenedor i treballar perquè vinguin noves activitats econòmiques al nostre municipi.
- pel que fa a mobilitat i infraestructures, cal reivindicar l’estació de regionals com un factor imprescindible per al creixement econòmic de la comarca. També és imprescindible poder arribar a Tarragona directament des de Vilafranca amb tren. Reivindicar els trens directes des de Vilafranca a la Universitat Autònoma sense haver de fer transbordaments a Martorell i demanar trens totalment adaptats per a les persones discapacitades. Aquestes són propostes que molts joves estan demanant i hem de treballar per aconseguir-les.
L’estació de regionals compta amb el suport de la Generalitat que ha planificat vuit parades de regionals en tot el país, amb el suport de tots els partits amb representació al consell comarcal. Només tenim un obstacle. El govern actual de l’Ajuntament hi està en contra i altres ciutats aprofitaran aquesta oportunitat mentre nosaltres la deixem passar.
En aquests temes, teniu el meu compromís de defensar-ho amb tota la fermesa necessària, governi qui governi a la Generalitat o a l’Estat.
- cal garantir l’oferta d’habitatges de lloguer assequible. Penseu que actualment hi ha una llista de més de 1.500 sol•licituds. Hem d’assegurar el creixement de la ciutat i si això vol dir arribar als 50.000 habitants, no ens ha de fer por! Sempre i quan aquest creixement vagi acompanyat de nous jutjats, nous equipaments educatius, etc, en definitiva, dels serveis necessaris.
- defensem la dinamització dels eixos comercials existents, ja sigui el del Centre Vila com també els dels altres barris, però també cal impulsar noves ofertes comercials com la de la zona comercial de la Girada.
- avui Vilafranca té més de 3.500 persones sense feina i més de 400 famílies en situació de pobresa, moltes d’elles amb ordres d’embargament dels seus habitatges. El nostre projecte polític s’identificarà amb la gent que pateix més la crisi. I per això, tornem a insistir en projectes que poden actuar de motor econòmic com l’estació de regionals o la zona comercial de la Girada, la defensa de la petita i mitjana empresa local i les empreses d’economia social. Hi ha moltes maneres de superar una crisi econòmica. El no fer res ens portarà augmentar les bosses de pobresa.
- En l’àmbit de la cultura, hem de fer possible que a Vilafranca es generi producció cultural estimulant iniciatives nascudes a la nostra ciutat. D’una altra banda, hem de treballar perquè l’Ajuntament torni a creure en el Museu del Vi – Vinseum com un motor cultural i econòmic.
EL CANVI NO ES POT FER SENSE VOSALTRES.
Amics i amigues, aquestes són prioritats i algunes idees. Impliqueu-vos i feu-nos arribar les vostres propostes! I si estic equivocat i hem de modificar algun plantejament, així ho farem. Sigueu crítics. La crítica sempre ens fa millorar.
som la Vila de la Festa Major imitada arreu!
som la Vila amb la plaça més castellera!
som la Vila amb un Casal i un Casino!
amb un lloc al mercat universal del vi i el cava!
som la Vila amb la colla que guanyarà el cinquè concurs consecutiu!
som la Vila que ha tornat a 3a divisió de futbol després de molt anys!
som la Vila que ha de tornar a divisió d’honor a l’hoquei.
som la Vila amb barris que han desenvolupat nous models d’espais públics i habitatge accessible!
Som la Vila que no vol seguir reculant, mirant enrera i creant conflictes des de l’Ajuntament amb altres municipis o administracions.
Per tot això, vull comptar amb vosaltres per impulsar el model de ciutat que compartim. Amb la vostra força tornarem a recuperar el camí de les oportunitat per a tothom.
Perquè aquest somni es faci realitat!
Moltes gràcies.
Fins aviat!
